Un familiar a la residència

Avui us volem donar un parell de consells per a totes les famílies que estigueu pensant en portar a un familiar a una residència.

Sovint, aquest procés es viu amb un sentiment de culpa i d’abandonament cap a la persona per no haver pogut assolir el càrrec de cuidador durant més temps, a aquest fet si suma la feina, les obligacions familiars i, perquè no l’oci que hem de tenir tots a la vida diària.

Pensem que ja hem entrat al 2013. Al contrari del que molta gent pensa, les residències no són o no haurien de ser presons ni centres a on vas a morir-te. En contra, les residències ofereixen una millora de la qualitat de vida d’aquelles persones que per diferents motius ja no poden continuar vivint a la llar. Amb diferents activitats durant la setmana, com el servei de perruqueria, espais comuns, tallers d’estimulació cognitiva i motricitat, etc.

Quina residència és la millor?

Hem de buscar residències de tipus biopsicosocial, amb un model flexible. Això vol dir que les persones al càrrec s’ocuparan de la salut mèdica, psicològica i treballaran per a la socialització de la persona, no aïllant-la en un racó que sovint és la primera imatge que ens ve al cap. A que tinguin un model flexible ens referim a aquelles residències que permetin un ampli horari de visites, que ens permetin participar, ajudar, que puguem donar el menjar al nostre familiar sense que ens posin cap mena de problema. En definitiva, que puguem ser partíceps de l’atenció de la persona. D’aquesta manera ens trobarem que treballen mitjançant la integració de la família a la residència i podrem adaptar-nos millor a aquest nou ambient i a aquestes noves rutines que ens depara l’ingrés a la residència.